El cinema neix l'any 1895 de la mà dels germans Lumière.

La música ha estat present en el cinema des del primer moment, inclús al principi amb el cinema mut.

Existien 2 raons principals per la inclusió de la música en el cinema:

1. En el cine mut existia un soroll que provenia del funcionament de l'aparell projector. Per tapar aquest soroll es va introduir una música de fons.

2. Gairebé al principi del cinema la música es va començar a utilitzar per donar èmfasi a les escenes (música dramàtica per les pel·lícules dramàtiques, etc.

​

En un primer moment la música no estava gravada juntament amb les escenes (no existia la tecnologia per fer-ho). Per això es va recórrer a un músic o un petit grup que tocava mentre es projectava la pel·lícula. Depenent de la importància de la sala, podíem trobar un sol músic al piano o orquestres completes.

Al principi se seleccionaven fragments de música clàssica i intentaven fer-los coincidir amb les escenes. Un dels problemes era que el repertori clàssic no sempre quadrava a la perfecció amb les escenes.
En aquella època es van crear una sèrie de tòpics musicals que ens han arribat fins als nostres dies. Per exemple: Marxa nupcial de Mendelssohn o de Wagner per a les bodes; la cançó de bressol de Brahms per a personatges adormits; redobles de timbals per escenes de mort...
Cada cop creixia més la necessitat d'expressar-se i transmetre amb la música i no només amb les imatges.
 

Actor destacat: Charlie Chaplin (1889-1997)
 

EL CINEMA SONOR

L'any 1926 la productora americana Warner Brothers va introduir el sistema sonor (vitaphone) que permetia la gravació de les bandes sonores musicals i dels diàlegs en grans discos que se sincronitzaven amb les escenes.
L'any 1931 apareix un nou sistema (movietone) que permet gravar el so directament en la pel·lícula. Es gravava en una banda lateral, al costat de les imatges.
La primera pel·lícula amb so va ser "El cantante de Jazz" de l'any 1927, tot i ser muda incorpora algunes escenes amb diàlegs i cantats.
Amb l'aparició del cinema sonor apareix també la figura del compositor musical per cinema.
 

DÈCADA DELS '30

És l'època dels grans compositors simfònics de cinema.
Hi va haver un gran moviment migratori a causa de la guerra. Una gran quantitat de músics es van instal·lar a Amèrica fugint de l'Alamània nazi de Hitler. Aquests músics van començar a treballar als grans estudis cinematogràfics com la Warner i van començar a compondre música per a cinema.
Aquests músics s'inspiraven en els grans compositors clàssics, especialment els del romanticisme, donant lloc a obres molt expressives, amb moltes dinàmiques, molts contrastos i de caràcter simfònic.
El paper de la música en el cinema canvia totalment:

​

• La música passa a estar present durant tot el film

• S'utilitza per emfatitzar imatges i transmetre emocions (funció emocional).

• S'introdueix el leitmotiv per identificar els personatges més importants de la trama (funció narrativa)

• En moltes pel·lícules es creava un tema musical principal, fàcil de recordar, que es relacionava fàcilment amb el film.

Compostior destacat: Max Steiner

 

DÈCADA '40 i '50

Època daurada de Hollywood.
Gràcies als avenços tecnològics es va poder utilitzar una pista amb tres bandes sonores: soroll ambiental, música i diàlegs en versió original (per doblar una pel·lícula només cal alterar aquesta última banda).
Es comencen a utilitzar partitures inspirades en la música de jazz.

Compositors destacats: Alfred Newman, Bernard Herrmann, Elmer Bernstein.

 

DÈCADA '60

Es caracteritza per la incorporació de la música lleugera en el ciema.
Es comença a manipular les BSO en estudis de gravació.
Comencen a obrir-se camí compositors francesos, britànics, italians i espanyols.
Cap al final de la dècada la BSO torna a transformar-se. S'incorporen cançons de moda o temes musicals SENSE connexió amb l'argument de la pel·lícula. En aquest moment es fan famosos cantants, actors, ballarins... és el boom del cinema musical.

 

Pel·lícula i tema destacat: "El Graduado" amb tema "The sound of silenci" de Simon & garfunkel.

 

 

DÈCADA DELS '70

John Williams es converteix en un referent.

 

DÈCADA DELS '80

S'incorporen els sintetitzadors i nous mitjans electrònics relacionats amb les noves corrents musicals.
Apareix el sistema Dolby estèreo que permetrà als compositors explotar al màxim els contrastos de registre, les dinàmiques...
Compositor i pel·lícula destacats: Vangelis – Carros de fuego.

 

DÈCADA DELS '90

Es tornen a recuperar les cançons que no van ser compostes expressament per les pel·lícules. Algunes BSO es converteixen en recopilacions de cançons de moda que es comercialitzaven per augmentar els ingressos de les productores.

​

​